Ernst Hans Gombrich (Segle XX)
Al llarg de la història, l'obra d'art s'ha entès de manera diferent. El gust estètic ha variat amb el temps i cada època ha plasmat un concepte d'art propi.
En la prehistòria, l'art s'associava a ritus màgics relacionats amb la supervivència del grup. En les primeres civilitzacions, els artistes eren considerats artesants. Malgrat això, posseïen una habilitat que els podia donar distinció.
A Grècia, l'art es vinculava amb l'ordre intern de la naturalesa, idea que es va recuperar en el Renaixement. Aquest ordre s'identificava amb el plaer, la bellesa i la proporció. El classicisme es va estendre per tot el Mediterrani gràcies a les conquestes de Roma.
Els artistes de l'edat mitjana van posar de manifest la seva idea de Dèu i el camí cap a allò transcendent a través de les seves obres.
Amb el Renaixement s'afirma la individualitat de l'ésser humà. L'art és un mitjà que l'individu pot utilitzar per diferenciar-se de la naturalesa, dominar-la i convertir-se en un ésser superior, un creador.
Amba la fundació de l'Acadèmia (1585), va decaure el poder dels gremis i van instaurar unes estrictes normes artístiques que tots els creadors havien de seguir. Moltes vegades, el fet de no seguir aquesta normativa significava quedar fora dels cercles artístics. Les dones, com que eren excloses de les acadèmies, estaven marginades del món de l'art.
La crítica marxista descobreix que l'art sol ser un instrument de la classe dominant per imposar els seus valors i el seu poder. Però el veritable artista és qui es rebel·la contra l'ordre social establert, proposa nous valors i utilitza l'art com a instrument de contradicció.
Els artistes sempre han creat noves realitats; realitats que no existeixen fins que s'han plasmat en una obra d'art. Però tan sols amb les avantguardes del segle XX, la majoria dels artistes han estat conscients que aquesta era la seva tasca fonamental.
En el segle XX, alguns artistes rebutgen el caràcter elitista de l'activitat plàstica. L'art ens ha d'aproximar a la nostra pròpia realitat i ens ha d'ajudar a valorar-la.
En les darreres dècades, la pintura i l'escultura es materialitzen per mitjà de les accions (performances). Sembla que l'art hagués substituït el tradicional paper que tenia la filosofia. L'art no és simplement una il·lustració de la història social ni tampoc un passatemps ociòs per escapar d'un món angoixat. És una experiència vital que enriqueix la condició humana.
Totes aquestes visions remarquen algun aspecte important d'aquesta complexa dimensió humana que anomenem art. Cadascun de nosaltres, homes i dones, es pot identificar més amb una de concreta a partir de la seva pròpia experiència vital
No hay comentarios:
Publicar un comentario